Trets característics de la llengua oral formal

La llengua oral formal és la llengua que hauriem d'utilitzar a les exposicions i per dur-la a terme el passat dia 28/X/11, a classe de COED i amb motiu de la nostra propera exposició de territori. Tota la informació està extreta de un powerpoint que ens va passar la nostra professora, Rosa Soler.
  

Open publication - Free publishing - More apunts

Després d'haver analitzat els trets característics de la llengua oral formal, ens donem compte que el moment de més atenció per part del públic és el començament i quan aquests es donen compte l'exposició esta acabant, per tant hem de fer una introducció que cridi l'atenció el més temps possible i acabar de manera que el públic es quedi amb una bona sensació. També cal dir, que hem d'introduir moments perquè el públic torni a connectar com són els tocs d'humor o alguna vivència, n'és un exemple Sir Ken Robison introdueix en les seves explicacions els moments d'humor i experiències pròpies. Entonar i anar canviant els tons de veu cada cert temps, perquè la nostra explicació no sembli monòtona. 

En definitiva, perquè la nostra xerrada arribi al públic hem de saber cridar l'atenció d'aquest perquè estigui entretingut el major temps possible, i per això hem de preparar molt bé la nostra exposició però sense arribar al punt de que tothom se n'adoni que l'hem preparat.

Descripció

Per a classe de COED, havíem de fer una descripció sobre un tret que caracteritzi alguna companya de classe. Jo vaig decidir fer-ho sobre l'Imma.

Al principi no ho tenia molt clar sobre quin tret destacar d'ella, perquè volia dir que el que més la caracteritza és el seu accent andorrà, però aquest fet era molt difícil de reproduir-ho en una fotografia. Vaig estar fixant-me en ella i em vaig adonar que sempre portava unes arracades en forma d'estrella i per aquesta raó vaig posar de peu de foto ''Una andorrana estrellada''.

''El que més m’ha cridat l’atenció són unes arracades en forma d’estrella que sempre porta. Em va dir que eren les úniques arracades que tenia a Barcelona, ella és andorrana però ara viu a Barcelona amb el seu germà gran. Però preguntant alguna cosa sobre aquesta vaig veure que era una persona nostàlgica ja que les arracades les va comprar Andorra i és un record d’una tarda que te present sempre. Una altre de les característiques de la Imma, encara que l’he descrit més a dalt, és el seu accent Andorra que causa estranyesa entre la gent amb un català més central. I sense deixar de banda que és una persona molt divertida i que crec que una de les causes d’aquest caràcter és que els seus pares siguin andalusos.

Per tant, la Imma, és una persona amb la que pots passar molt bones estones i que encara canviant d’ambient i de forma de viure, manté el seu bon humor, sense oblidar-se del seva llar. Per tant per a mi, és la clara personificació del positivisme.''

Quan em vaig presentar la meva fotografia a classe aquest títol va confondre una mica a la gent, ja que encara que jo volia representar que estrellada venia perquè és una persona que somia i que encara que estigui lluny de casa continua brillant, és a dir, essent positiva i alegre, aquest terme, portava a la doble interpretació. Ja que, moltes persones van entendre aquest estrellada, com un adjectiu negatiu, relacionat tot contràriament amb el que jo volia expressar, per tat, que era una persona negativa i que tot li havia sortit malament.

Cal dir que vaig tenir molt en compte la entrada anterior de com fer una descripció?, i encara que em volia atrevir amb alguna forma de descripció diferent de la tradicional (narrada), no vaig saber molt bé com explicar el que jo volia expressar d'una altre forma que no fos aquesta.

Per tant, vaig arribar a moltes altres conclusions de les que jo tenia al principi, que eren, la importància que tenia la forma de fer una fotografia des d'una bona perspectiva per destacar allò que volies, i utilitzar diferents recursos per a descriure una persona expressant el que desitjaves. Les noves conclusions, van ser, que davant de qualsevol obra és necessari que l'autor d'aquesta estigui al costat per aclarir el perquè d'allò o d'allò altre, fugir de la doble interpretació per no confondre al públic, i la diversitat que hi va haver, segons l'autor, d'expressar el mateix. 

Aquesta ultima conclusió hi vaig arribar després de comparar les diferents formes que van tenir les companyes de ensenyar-nos els mateixos trets de persones diferents. Un exemple en tenim de persones que van voler partir del ulls de dues persones i que ho expressen de manera diferent, primer mirem el de la Mireia Garcia i a continuació mirem el de la Yesenia Cortés, les dues parlen del mateix, dels ulls d'unes persones però ho fan de forma diferent. Mentre que la Mireia es centra en exclusiva d'un ull, Yesenia fa una fotografia dels dos ulls e inclou el nas de la persona que descriu. Totes dues descriuen el mateix però és ho desenvolupen de forma diferent.

Terminologia

L'altre dia a classe de GTIC (20/10/2011) vam veure la diferencies que hi havien entre la següent terminologia tant utilitzada a internet, i per aquest motiu, vaig decidir fer-ne una entrada explicant les diferencies que hi havia entre cada terme.

Creative commons (CC):  és una llicencia la qual l'autor de la pàgina dòna llibertat per a certs usos, i en determinades condicions, perquè la seva obra sigui lliure. Si possem un exemple aquest blog va sota llicencia CC, que mirant més detalladament alfinal de la pàgina comenta les seves condicions, és a dir, les concidions que jo he possat aquest blog. 

Copyleft  és una práctica que exerceix el dret d'autor que consisteix en permetre la lliure distribució de copies i versions modificades d'una obra o un altre treball, exigint els mateixos drets que tinguin les versions modificades.

Copyright:  és el contrari que el copyleft, i per tant, el dret que exerceix l'autor, la qual l'autor reserva el dret a reproduir o copiar un text, imatge o programa informàtic.

Llicència: és allò que l'autor d'un text, una imatge, un programa informàtic... dòna i on pot donar-ne el permis o no per distribuir o reproduir una obra.

Electronic Frontier Foundation (EFF): és una fundació, amb cede als EEUU,  que es preocupa per aconseguir els drets d'autor lliures i per tant perservar els drets de lliure expressió.

Free, lliure i gratuït: free a nivell de la xarxa significa que la lliure que lliure no significa gratuït. Un programa lliure és aquell el qual pots usar, estudiar i modificar sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció. En canvi, un programa gratuït, no pot ser modificat, ni copiat, ni redistribuït si no és a la vegada un programa lliure o free.

Google Docs

A classe vam parlar sobre Google docs, una pagina online que pertany a google. Aquesta pàgina, és un lloc on podem obrir documents de text, presentacions i algunes coses més.

Google docs, al ser un lloc online és pot editar des de qualsevol ordinador amb excés a internet i de forma fiable i segura, ja que aquest document només el veuran el creador del document i a les persones que aquest inviti com a col·laboradors. 

Aquest invitats podran editar, igual que el creador, tot el que vulguin del document. També podran inserta imatges i canviar les fonts dels textos, entre d'altres.

Després de veure el següent tutorial, vam també comprovar que era molt a profitós perquè no es creaven copies i per tant, que no ens podríem confondre quina era la copia que més actualitzada estava. 

Per tant, google docs, és una bona eina per fer treballs en grup o col·laboraries, ja que tothom pot accedir a ell i poden editar, tant ampliant com retocant les parts dels altres, sense crear documents apart i tenir més d'una copia per document.

En definitiva, mots d'aquests suports online són una eina molt bona per tots els treballs col·laboraries que poden sorgir al llarg de la nostra vida. 

Recerca en biblioteca

Aquesta activitat, tasca per a seminari, la vaig fer amb Imma Ferri, i consiteix en buscar en el catàleg online de la biblioteca de Blanquerna les següents tasques.

1. Busca tres llibres que parlin sobre algun aspecte que estigueu interessats i que estiguin relacionats amb l’Educació Infantil (hàbits, celebració de festes tradicionals: la castanyada, lectoescriptura...).

STEPHANIE JUDSON. Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia (manual de educación para la paz y la no violencia). Editorial Catarata, 2000. ISBN: 84-8319-072-9

ROSA ANA ALONSO, ANTONIO FRAILE, MªÁNGELES VALDEMOROS, JOSÉ EMILIO PALOMERO. La educación motriz para niños de 0 a 6 años. Editorial Biblioteca Nueva, 2009. ISBN: 978-84-9742-968-9

ALISON CLARKE-STEWART. Guarderías y cuidado infantil. Ediciones Morata, S.A, 1984. ISBN: 84-7112-219-7

2. Escriu el nom de les revistes d’educació infantil que estiguin a la biblioteca. Escriu el màxim nombre de revistes que puguis i esbrina la seva tendència educativa (valors, etapa...) i periodicitat.

Escuela infantil en acción: Revista de pedagogía de Magisterio. Periodicitat: 2 mesos. Valors: solidaritat i respecte.

Guix d’Infantil. Periodicitat: 2 mesos. Valors: educació.

Educa’t. Periodicitat: 2 mesos. Valors: igualtat, sensibilitat amb el medi ambient.

3. Busca informació sobre “el primer dia d’escola” a P3. (llibres, articles...)

ARTICLE // Títol: El primer dia d’escola. Autors: Pascale de Bourgoing, Nadine Hahn. Col·lecció: A través de la finestra. Publicació: Barcelona, La Galera, 1998.

REVISTA // Títol: Des del primer dia. Autor: Bet Madera. Publicació: In-fàn-cia núm. 158 (set/oct. 2007) p.24-26.

REVISTA // Títol: Primer día primer año de escuela. Coordinació: Jaume Cela, Juli Palou. Publicació: Cuadernos de pedagogía. núm. 404 (set. 2010) p.50-77.

4. Escriu els llibres en la normativa de citació bibliogràfica ISO 690.

Judson, Stephanie. Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia. s.l. : Catarata, 2000. 

Alonso, Rosa Ana, y otros. La educación motriz para niños de 0 a 6 años. s.l. : Biblioteca Nueva, 2009. 

Clarke-Stewart, Alison. Guarderías y cuidado infantil. Madrid : Ediciones Morata, 1984.

Com fer una descripció?

La darrera classe de petit grup de COED, 11/X/11, ens van explicar que era una descripció i els diferents tipus de descripció que existeixen.

Abans d'ensenyar les diferents formes de fer una descripció veiem el que és una descripció: una descripció és una forma d'organitzar un discurs que pretén informar-nos lingüísticament sobre éssers, objectes, paisatges, sentiments... Aquesta descripció pot descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Es poden diferenciar dues classes de descripció:

Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb la més precisió possible les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció és pròpia de textos acadèmics i científics.

Descripció subjectiva: l'aurtor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

La descripció també pot ser ordenada o desordenada, si l'ordenem l'ordre ideal seria primer establir el tema, caracteritzar l'objecte de la descripció i establir-ne la relació amb el món exterior.

El primer que vam veure va ser una descripció en forma de video, com és un exemple Jennifer, de ''Els Catarres'', que descriu dues persones completament diferents, d'una forma molt peculiar.

Un altre exemple es Com un puny, de ''Raimon'' que descriu un sentiment, concretament l'anyorança.

Amb aquest exemples veiem molt clar que amb la música podem descriure moltes coses, i que és una forma diferent de descriure.

També vam veure la poesia visual, on l'autor describeix i ens deixa a la nostra imaginació la interpretació d'aquest.

Una altre forma de descriure, que ens és més coneguda és la poesia, en la que sempre s'ha descrit, des de sentiments fins a personatges. Veiem un exemple diferent del que ens van dir a classe, que descriu a tres dones ven diferents.

Gustavo Adolfo Bécquer - RIMA XI

—Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión,
de ansia de goces mi alma está llena.
¿A mí me buscas?
                                      —No es a ti, no.

—Mi frente es pálida, mis trenzas de oro:
puedo brindarte dichas sin fin,
yo de ternuras guardo un tesoro.
¿A mí me llamas?
                                      —No, no es a ti.

—Yo soy un sueño, un imposible,
vano fantasma de niebla y luz;
soy incorpórea, soy intangible:
no puedo amarte.
                                      —¡Oh ven, ven tú!

Una altre forma qeue conexiem de descripció, i la que habitualment utilitzem és la narrada en noveles, contes i assaigs. En aquest escrits es poden descriure qualsevol cosa, en ''La tramuntana'', dins El geni del país, Josep Pla, es descriu un vent tipic de Girona, un vent difícil de descriure i que en canvi Josep Pla, trova les paraules per expresar-ho.

''En termes generals, la tramuntana és un vent que ens arriba de l'altra banda de les muntanyes. Passa enfollit, per l'admirable jardí de les terres del Rosselló; entra a l'Empordà després de burinar els cims gelats del Pirineu. Ja entaulada, a la nit, es veu blanca, lleugerament blavosa, l'estrella polar. S'ha d'afegir que és un vent sec en extrem, molt fi, de gran impetuositat, de buf seguit, de bona respiració. A Barcelona, dominada pel vent de garbí, els marxapeus són molls i grassos; a Figueres, quan fa tramuntana, les pedres dels carrers rellisquen com una pell de serp tibant.

Hi ha dues figures típiques de la tramuntana. Hi ha una forma modesta i rutinària d'aquest vent, entaulat d'una manera habitual sobre les terres del nord del país, i de les quals constitueix un element bàsic. És l'aire de tramuntana, creador del clima més agradable, més tònic, més vivificant, que en aquest país es pot imaginar. És un aire que entre generalment pel coll del Portús, de vegades pel coll de Banyús, i es projecta d'una manera més viva sobre l'Alt i el Baix Empordà, i de vegades arriba a dominar sobre el litoral de la Selva. La ciutat de Girona no n'arriba a sentir l'aire; en sent purament la pressió lateral. És un corrent que arribarà al cap de Sant Feliu, al cap de Tossa, però d'ací no passarà. En aquests caps trobarà indefectiblement el garbí reguantant-lo.'' (PLA, J. ''La tramuntana''. A: El geni del país i altres proses. 62a ed. Barcelona (1981)).

Per tant, alhora de fer qualsevol descripció, el que cal tenir clar és ordenar la informació que volem descriure per tenir-la clara alhora de redactar-la. Ja que així facilitem la nostra cohesió i que la resta entenguin amb més facilitat el que volem descriure. Després hem de pensar la forma en que la volem descriure i el perquè d'aquesta forma, ja que segons l'estructura que utilitzem podem transmetre un sentiment o un altre, i això es fonamental alhora de qualsevol descripció.

Què és el codi escrit?

A classe de COED, 7/X/2011, ens vam passar un text explicant les diferencies que hi havien entre el codi escrit i el codi oral i vam fer un resum. Vaig posar els trets més importants en format issuu de: Cassany, D. ''Què és el codi escrit?''. A: Descriure escriure. Barcelona: Ed. Empúries, 1987.

Open publication - Free publishing - More apunts

Després d'haver fet el resum en forma d'esquema de les diferències que tenen el codi escrit i el codi oral, arribo a la conclusió de que tots dos codis són molt diferents l'un de l'altre. Encara que vulguem expressar el mateix ho farem de forma diferent si és oral que si és escrit, ja que amb el codi oral acostumem a anar-nos a frases més senzilles amb paraules i estructures menys complexes. Mentre que al codi escrit, com podem refer i pensar tranquil·lament el que escrivim, els textos acostumen a ser més complexos, amb frases llargues i paraules d'un nivell més alt del que parlem.

Les wikis

L'altre dia a classe de Gestió de la Informació i TIC (GTIC), 4/X/11, ens van presentar que era una wiki. Vam arribar a la conclusió, a través d'un vídeo i ajudes del nostre professor, que una wiki era un lloc en Internet, és a dir, una pàgina web, on múltiples persones podien escriure i/o modificar un text. Si posem algun exemple de wikis cal que nombrem el wiki més conegut i més utilitzat que és Viquipèdia. Però també hi ha altres plataformes com és wikispaces, on ens van nombrar una que estava creada expressament per la classe de GTIC misteri. També ens van ensenyar com s'etiquetava, com s'editava i com es guardava a les wikis. A continuació un tutorial sobre que són les wikis i per a que serveixen.

Després de presentar que és una wiki i anteriorment presentar que és un blog  i els diferents blocs que es poden presentar veiem les diferencies entre bloc i wiki en el següent slideshare, que és un lloc en Internet on es pengen les diapositives que volem ensenyar.

Blocs o Wikis?

View more presentations from lourdes.domenech

Per tant, desprès de veure com funcionen les wikis, podem dir que com es poden editar per tothom, la informació no sempre serà correcta ja que tothom pot editar el que està escrit i posar qualsevol informació incorrecta o incompleta. 

Conceptes

A continuació parlaré sobre el significat d'alguns conceptes:

Canal RSS: és un contingut en format XML que s'utilitza en algunes webs amb contingut que permet tenir als usuaris en constant contacte amb la nova informació.

Quan et subscrius al canal RSS d'alguna web has de decidir si et subscrius al correu o amb l'eina google.

Aquest bloc s'ha fet perquè qualsevol pugui subscriure's tant a les publicacions com als comentaris. Aquest gadget s'ha introduït al costat dret de la pantalla.

Web 2.0: el llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas, diu que la web 2.0 és ''una nova web basada en comunitats, on els usuaris són els creadors dels continguts, on per damunt de tot hi ha a comunicació'', per tant, que la web 2.0 és un estai en internet creat per un usuari o diversos que decideixen el que publiquen i on ho publiquen. Una de les principals característiques es que els propis usuaris són els que creen i organitzen els continguts.

Bookmarks o delicious: és una pàgina on-line que s'encarreguen d'organitzar les pàgines que més t'agraden. Coneixem dues pàgines les quals s'encarreguen de mantenir els teus favorits de manera online:  bookmarks i delicious, les dues tenen per organitzar les teves pàgines o links preferits per etiquetes, per tant, de forma més ordenada i fàcil de veure. Teniu al costat dret un link al meu delicious, però també podeu clicar aquí.

Twitter: és una pàgina web la qual els usuaris registrats poden escriure petits textos de 140 caràcters de màxim i els quals poden llegir qualsevol que tingui accés a la pàgina. Tots els usuaris poden decidir si volen que a la seva pàgina principal i haguí textos d'altres persones (following, o seguits per mi). Per tant, tots els usuaris poden decidir si segueixen o no altres usuaris sense tenir que accedir a la pàgina personal de cadascú. Al mateix temps, una persona et pot seguir a tu i tenir-te a la seva pàgina principal, aquest s'anomenen followers. A continuació un molt bon tutorial de com funciona twitter. 

Programari local i on-line: la diferencia que hi ha entre tots dos, és senzilla. El programari local, s'ha d’instal·lar a l'ordinador i només és pot editar des dels ordinadors que tinguin aquest programa i a vegades fins i tot, només des del mateix ordinador on es va començar el arxiu. Per altra banda, està el programari on-line, des del qual els arxius es poden editar des de qualsevol ordinador amb excés a internet, no fa falta instal·lar cap programa i es quedarà guardat de manera on-line. 

Blogs

Amb motiu de que estem utilitzant un, volia fer una entrada únicament amb el motiu de deixar ben clar que és un blog i més concretament que són els blogs educatius i com es podien organitzar aquests.

Un blog és un lloc en web compost per entrades o post que periòdicament l'autor d'aquest blog escriu i queden organitzats de més recent a menys recent. Aquest blog pot estar escrit únicament per un autor o per diversos i cada blog tracta sobre temes diferents.  

Els blogs educatius són els blogs que estan destinats per una pedagogia constructivista. ''L'escola tradicional es caracteritza per un model de comunicació que respon a una determinada idea què és aprendre: el professor exposa i explica, els alumnes reben les informacions i,  finalment, aquest tanquen el procés tornant al professor les informacions rebudes. Davant d'aquest model, moviments psicopedagògics com l'Escola Nova, van propugnar un ensenyament basat en l'activitat de l'alumne.'' (BALAGUÉ, F.; ZAYAS, F. Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Barcelona : Editorial UOC, 2010). És a dir, els blogs educatius van ser creats per tal de fomentar una nova forma d'ensenyament on l'estudiant és el responsable del seu propi aprenentatge. 

Hi ha diferents tipus de blogs i a continuació els presentarem en forma de issuu: 

Open publication - Free publishing - More blogs

Sir Ken Robison

L'altre dia, 30/IX/11, ens va manar com a exercici per fer a casa escoltar els següents videos de Sir Ken Robison. Després dels dos videos hi presentaré un analisi sobre com és com comunicador Sir Ken Robison.

Després d'escoltar els dos vídeos de les xerrades de Ken Robirson, crec que el motiu pel qual té tan èxit és perquè tracta temes d'interès per a tothom, com és l'educació que tant directament com indirectament ens afecta tots. També cal destacar que la seva pronunciació és molt clara, fins i tot per aquells que normalment no parlen anglès, sense deixar de banda els seus tocs d'humor, que fan la xerrada més amena i entretinguda. Una de les coses que també fa que el monòleg sigui amè són els seus canvis de to i ritme els quals faciliten l'aenció cap al que diu.

Si destaquem alguna cosa dels monòlegs de Robirson és el fet de l'espontaneïtat. Les seves xerrades semblen improvisades, ja que introdueix elements com jocs de paraules o alguna broma subtil, fins i tot arriba a explicar experiències o anècdotes d'altres persones amb un to còmic que semblen improvisades. Encara que jo crec, per la forma ordenada en que expressa les seves idees, què ve amb un guió al cap que haurà pensat a casa seva o a qualsevol altre lloc, per tal que la seva parla tingui sentit. No obstant aixó, es veu clarament que algunes parts del guió les improvisa o directament se'n recorda en aquell moment i les diu, ja que hem comprovat que fins i tot ell mateix es riu. A més a més, cal dir que tracta temes que aparentment no tenen res a veure amb el que està dient però que després els enllaça de tal forma que al final hi veiem la connexió.

Com he esmentat anteriorment, té el seu discurs estructurat, encara que hi va afegint algunes idees, perquè des del principi sap de què parlarà. Per exemple, en '' Las escuelas matan la creatividad'' comença anomenant els tres punts del que vol parlar, els esmenta i després exposa aquest punt amb alguns exemples, com són les experiències amb les que argumenta els punts, o va ampliant els punts però sempre sobre el mateix eix.

Per tant arribem a la conclusió que té èxit gràcies al seu discurs organitzat e improvisat alhora. En definitiva, una forma diferent d'explicar les coses.