Com fer una descripció?

La darrera classe de petit grup de COED, 11/X/11, ens van explicar que era una descripció i els diferents tipus de descripció que existeixen.

Abans d'ensenyar les diferents formes de fer una descripció veiem el que és una descripció: una descripció és una forma d'organitzar un discurs que pretén informar-nos lingüísticament sobre éssers, objectes, paisatges, sentiments... Aquesta descripció pot descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Es poden diferenciar dues classes de descripció:

Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb la més precisió possible les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció és pròpia de textos acadèmics i científics.

Descripció subjectiva: l'aurtor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

La descripció també pot ser ordenada o desordenada, si l'ordenem l'ordre ideal seria primer establir el tema, caracteritzar l'objecte de la descripció i establir-ne la relació amb el món exterior.

El primer que vam veure va ser una descripció en forma de video, com és un exemple Jennifer, de ''Els Catarres'', que descriu dues persones completament diferents, d'una forma molt peculiar.

Un altre exemple es Com un puny, de ''Raimon'' que descriu un sentiment, concretament l'anyorança.

Amb aquest exemples veiem molt clar que amb la música podem descriure moltes coses, i que és una forma diferent de descriure.

També vam veure la poesia visual, on l'autor describeix i ens deixa a la nostra imaginació la interpretació d'aquest.

Una altre forma de descriure, que ens és més coneguda és la poesia, en la que sempre s'ha descrit, des de sentiments fins a personatges. Veiem un exemple diferent del que ens van dir a classe, que descriu a tres dones ven diferents.

Gustavo Adolfo Bécquer - RIMA XI

—Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión,
de ansia de goces mi alma está llena.
¿A mí me buscas?
                                      —No es a ti, no.

—Mi frente es pálida, mis trenzas de oro:
puedo brindarte dichas sin fin,
yo de ternuras guardo un tesoro.
¿A mí me llamas?
                                      —No, no es a ti.

—Yo soy un sueño, un imposible,
vano fantasma de niebla y luz;
soy incorpórea, soy intangible:
no puedo amarte.
                                      —¡Oh ven, ven tú!

Una altre forma qeue conexiem de descripció, i la que habitualment utilitzem és la narrada en noveles, contes i assaigs. En aquest escrits es poden descriure qualsevol cosa, en ''La tramuntana'', dins El geni del país, Josep Pla, es descriu un vent tipic de Girona, un vent difícil de descriure i que en canvi Josep Pla, trova les paraules per expresar-ho.

''En termes generals, la tramuntana és un vent que ens arriba de l'altra banda de les muntanyes. Passa enfollit, per l'admirable jardí de les terres del Rosselló; entra a l'Empordà després de burinar els cims gelats del Pirineu. Ja entaulada, a la nit, es veu blanca, lleugerament blavosa, l'estrella polar. S'ha d'afegir que és un vent sec en extrem, molt fi, de gran impetuositat, de buf seguit, de bona respiració. A Barcelona, dominada pel vent de garbí, els marxapeus són molls i grassos; a Figueres, quan fa tramuntana, les pedres dels carrers rellisquen com una pell de serp tibant.

Hi ha dues figures típiques de la tramuntana. Hi ha una forma modesta i rutinària d'aquest vent, entaulat d'una manera habitual sobre les terres del nord del país, i de les quals constitueix un element bàsic. És l'aire de tramuntana, creador del clima més agradable, més tònic, més vivificant, que en aquest país es pot imaginar. És un aire que entre generalment pel coll del Portús, de vegades pel coll de Banyús, i es projecta d'una manera més viva sobre l'Alt i el Baix Empordà, i de vegades arriba a dominar sobre el litoral de la Selva. La ciutat de Girona no n'arriba a sentir l'aire; en sent purament la pressió lateral. És un corrent que arribarà al cap de Sant Feliu, al cap de Tossa, però d'ací no passarà. En aquests caps trobarà indefectiblement el garbí reguantant-lo.'' (PLA, J. ''La tramuntana''. A: El geni del país i altres proses. 62a ed. Barcelona (1981)).

Per tant, alhora de fer qualsevol descripció, el que cal tenir clar és ordenar la informació que volem descriure per tenir-la clara alhora de redactar-la. Ja que així facilitem la nostra cohesió i que la resta entenguin amb més facilitat el que volem descriure. Després hem de pensar la forma en que la volem descriure i el perquè d'aquesta forma, ja que segons l'estructura que utilitzem podem transmetre un sentiment o un altre, i això es fonamental alhora de qualsevol descripció.