Descripció

Per a classe de COED, havíem de fer una descripció sobre un tret que caracteritzi alguna companya de classe. Jo vaig decidir fer-ho sobre l'Imma.

Al principi no ho tenia molt clar sobre quin tret destacar d'ella, perquè volia dir que el que més la caracteritza és el seu accent andorrà, però aquest fet era molt difícil de reproduir-ho en una fotografia. Vaig estar fixant-me en ella i em vaig adonar que sempre portava unes arracades en forma d'estrella i per aquesta raó vaig posar de peu de foto ''Una andorrana estrellada''.

''El que més m’ha cridat l’atenció són unes arracades en forma d’estrella que sempre porta. Em va dir que eren les úniques arracades que tenia a Barcelona, ella és andorrana però ara viu a Barcelona amb el seu germà gran. Però preguntant alguna cosa sobre aquesta vaig veure que era una persona nostàlgica ja que les arracades les va comprar Andorra i és un record d’una tarda que te present sempre. Una altre de les característiques de la Imma, encara que l’he descrit més a dalt, és el seu accent Andorra que causa estranyesa entre la gent amb un català més central. I sense deixar de banda que és una persona molt divertida i que crec que una de les causes d’aquest caràcter és que els seus pares siguin andalusos.

Per tant, la Imma, és una persona amb la que pots passar molt bones estones i que encara canviant d’ambient i de forma de viure, manté el seu bon humor, sense oblidar-se del seva llar. Per tant per a mi, és la clara personificació del positivisme.''

Quan em vaig presentar la meva fotografia a classe aquest títol va confondre una mica a la gent, ja que encara que jo volia representar que estrellada venia perquè és una persona que somia i que encara que estigui lluny de casa continua brillant, és a dir, essent positiva i alegre, aquest terme, portava a la doble interpretació. Ja que, moltes persones van entendre aquest estrellada, com un adjectiu negatiu, relacionat tot contràriament amb el que jo volia expressar, per tat, que era una persona negativa i que tot li havia sortit malament.

Cal dir que vaig tenir molt en compte la entrada anterior de com fer una descripció?, i encara que em volia atrevir amb alguna forma de descripció diferent de la tradicional (narrada), no vaig saber molt bé com explicar el que jo volia expressar d'una altre forma que no fos aquesta.

Per tant, vaig arribar a moltes altres conclusions de les que jo tenia al principi, que eren, la importància que tenia la forma de fer una fotografia des d'una bona perspectiva per destacar allò que volies, i utilitzar diferents recursos per a descriure una persona expressant el que desitjaves. Les noves conclusions, van ser, que davant de qualsevol obra és necessari que l'autor d'aquesta estigui al costat per aclarir el perquè d'allò o d'allò altre, fugir de la doble interpretació per no confondre al públic, i la diversitat que hi va haver, segons l'autor, d'expressar el mateix. 

Aquesta ultima conclusió hi vaig arribar després de comparar les diferents formes que van tenir les companyes de ensenyar-nos els mateixos trets de persones diferents. Un exemple en tenim de persones que van voler partir del ulls de dues persones i que ho expressen de manera diferent, primer mirem el de la Mireia Garcia i a continuació mirem el de la Yesenia Cortés, les dues parlen del mateix, dels ulls d'unes persones però ho fan de forma diferent. Mentre que la Mireia es centra en exclusiva d'un ull, Yesenia fa una fotografia dels dos ulls e inclou el nas de la persona que descriu. Totes dues descriuen el mateix però és ho desenvolupen de forma diferent.