És
un programa el qual és divideix en diapositives pensades per poder utilitzar-les
en projectors. En elles podem inserta textos, fotografies, gràfics, vídeos...
A
més a més de tot això podem utilitzar en tot allò que insertem animacions i
elements de so. A continuació un tutorial per veure com funciona power point de manera més clara i vivenciada.
Quan
parlem de Power point a nivell educatiu podem diferenciar dos tipus: tradicional
i creatiu. Tradicional és aquell que hi predomina el text, en canvi,
el creatiu és aquell que no hi ha quasi text i abunden les imatges i els
elements gràfics, ja que amb aquest pretens expressar un sentiment. Durant
aquests power points també hem tenir en compte:
•La lletra i els colors que posem aquesta, a
més a més del tipus de font que utilitzem. És a dir, tot el que posem ho hem de
posar per algun motiu sinó té el significat adequat o haurem d'eliminar.
•Les imatges són un suport de tot allò que
l'emissor diu.
•Insertar alguns links o ajudar-nos de
vídeos, si pot ser sempre en la mateixa diapositiva.
En definitiva, que hem de pensar perquè fem el que fem i
introduir eines innovadores per captar millor l'atenció dels receptors.
Per
no afavorir el doble discurs és recomanable fer un power point creatiu quan ho
fem acompanyat d'un discurs i fer els power points tradicionals per al propi
estudi. Per tant, utilitzarem eines innovadores, imatges i animacions alhora de
presentar algun aspecte, però text per a l'estudi.
El power point també ens pot servir com a eina perquè
l'alumnat participi, utilitzant la eina del llapis o el subratllador perquè
escriguin, lliguin conceptes, ressaltin idees.... Fins i tot, podem ensenyar
aspectes molts bàsics a partir d'una presentació. I utilitzar el power point
tradicional per resumir els aspectes que hem aprés durant la classe i després
repartir-ho entre els alumnes perquè no és preocupin de prendre apunts sinó que
estiguin atents a l'explicació.
A classe de GTIC (10/11/11) ens van ensenyar com editar una imatge amb el programa Gimp.
A continuació,primer la fotogradia senseeditar i després unes fotografies editades diferents de les que vam fer a classe però amb els mateixos objectius que eren.
Un fragment de la imatge original (Retallar)
Reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge (escalar)
Treure un element de la imatge (retocar), he tret una antena que hi havia al fons.
I finalment un vídeo tutorial, fet per mi, sobre com s'utilitza aquest programa.
L'altre dia a classe de GTIC (8/11/11) ens va ensenyar com editar un vídeo amb el programa widows live movie maker.
També vam veure les propietats d'un vídeo, i vam saber que la qualitat estadard d'un vídeo és de 720 ample i 576 llarg; que la velocitat d'aquest vídeos es de 25 fotogrames per segon. I que molts programes treuen fotogrames per segon per tal que el vídeo ocupi menys capacitat i per tant que la velocitat en bits baixi dels 2060kbps.
També vam voler saber a que equivalien les mesures amb les que es ''pesen'' els archius de l'ordinador, i són bits(b), Byte(B), KiloByte(KB), MegaByte(MB), GigaByte(GB). Per entedre millor aquesta relació cal dir que la mesura mes petita són els bits i que 8 b és 1 B. 1024 B és 1 KB; 1024 KB és 1 MB, i finalmet que 1024 MG és 1 GB. Aquest números éstan expressats en base 2, és a dir en idioma iformatic.
A contiuació un tutorial de com editar un vídeo des de aquest.
I finalment l'exemple personal d'un vídeo editat, tenint en compte els aspectes que haviem de complir.
Retallar-lo de manera que duri 1 minut.
Posar-hi una banda sonora que haureu de cercar a jamendo.
Aplicar-hi trasicions i efectes.
Posar-hi un títol d'inici, un de fial i algun sobre les imatges.
A la darrera classe de COED, del 4/XI/11. Vam començar-la veient el següent vídeo sobre una entrevista que va fer el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a Guillermo Orozco.
Després de veure-la he trobat
que cal destacar alguns punts que ha dit.
Quan va aparèixer internet tothom va voler aprendre com
s'utilitzava. Per un altre costat, quan hi va aparèixer la televisió i la
imatge no tothom va voler saber com s'utilitzava ja que es pensaven que no hi
havia res per aprendre.
Però podem aprendre moltes
coses sobre una imatge, no ens hem de quedar només amb allò que ens transmet, sinó
veure les diferents informacions que ens volen donar.
La relació que estableix un
nen amb la comunicació digital o visual va relacionada amb l'escola i la
família. És a dir, si el nen té poca comunicació a casa o a l'escola aquest
veurà, és la televisió. Per tant, tot influeix amb el contacte que té una
persona amb la comunicació digital o visual.
Que a través de
l'entreteniment ens arriben molts missatges i quan arribem a donar-nos compte
de tots aquests missatges podem dir que som competents a nivell de comunicació
digital o visual.
A
continuació vam veure uns quants anuncis i els vam analitzar.
Galeries: el primer que apareix són uns nens dins d'una classe fosca i en
silenci, de sobte comencen a esvarar-se i mostren la felicitat i l'alegria, ja
que és l’hora de sortir de classe, imatges en tot moment acompanyades per la
música que pretén transmetre millor el missatge i en càmera lenta per donar-li
més importància.
Golf: aquest anunci ens transmet la importància d'aquest cotxe i que
amb ell series feliç per només tenir-ho. Ja que l'home d'aquest anunci és molt
desgraciat però té un golf i és feliç. Amb el blanc i negre li dona importància
al cotxe, i sumat amb la música clàssica li dona al cotxe un aire molt més
elegant.
Barbie (colònia): al començament de
l'anunci podem observar com un nen li diu al seu gos que seran amics per sempre
però quan passa la nena amb la colònia posada el nen abandona el seu gos.
Aquest anunci juga pretén convèncer de la finalitat que té el producte.
Seat: una família compra un monstre que creix amb l'amor que li
donen. Però arriba un moment que es fa tant gran que no hi cap al cotxe. Al
principi l'abandonen però com es veuen incapaços de deixar-ho sol troben la solució
de canviar-se de cotxe comprant un Seat, en el qual hi caben tots. Aquest
anunci juga amb els sentiments de la gent, ja que com que relacionen estimar
tant a la teva família amb comprar-te un Seat, perquè hi càpiga tot i
tots.
Més tard, a casa, hem vaig adonar que fins aleshores no m'havia adonat de tota la informació que pot transmetre un anunci publicitari si l'observes detalladament i tens com a referencia tots els aspectes que hem treballat anteriorment.
Per tant, després
d'haver analitzat aquest quatre anuncis i de tenir presents alguns anuncis que
ens recordem, vaig arribar a la conclusió que amb aquests es passa sobre tots
els valor que treballem diàriament que haurien d'estar presents per aconseguir
vendre el producte. Per tant, que la comunicació digital o visual es present en
nosaltres sempre i que hem d'aprendre a llegir tots els missatges que aquesta
ens dóna.
L'altre dia a classe de GTIC (20/10/2011) vam veure la diferencies que hi havien entre la següent terminologia tant utilitzada a internet, i per aquest motiu, vaig decidir fer-ne una entrada explicant les diferencies que hi havia entre cada terme.
Creative commons (CC): és una llicencia la qual l'autor de la pàgina dòna llibertat per a certs usos, i en determinades condicions, perquè la seva obra sigui lliure. Si possem un exemple aquest blog va sota llicencia CC, que mirant més detalladament alfinal de la pàgina comenta les seves condicions, és a dir, les concidions que jo he possat aquest blog.
Copyleft és una práctica que exerceix el dret d'autor que consisteix en permetre la lliure distribució de copies i versions modificades d'una obra o un altre treball, exigint els mateixos drets que tinguin les versions modificades.
Copyright: és el contrari que el copyleft, i per tant, el dret que exerceix l'autor, la qual l'autor reserva el dret a reproduir o copiar un text, imatge o programa informàtic.
Llicència: és allò que l'autor d'un text, una imatge, un programa informàtic... dòna i on pot donar-ne el permis o no per distribuir o reproduir una obra.
Electronic Frontier Foundation (EFF): és una fundació, amb cede als EEUU, que es preocupa per aconseguir els drets d'autor lliures i per tant perservar els drets de lliure expressió.
Free, lliure i gratuït: free a nivell de la xarxa significa que la lliure que lliure no significa gratuït. Un programa lliure és aquell el qual pots usar, estudiar i modificar sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció. En canvi, un programa gratuït, no pot ser modificat, ni copiat, ni redistribuït si no és a la vegada un programa lliure o free.
A
classe vam parlar sobre Google docs, una pagina online que
pertany a google. Aquesta pàgina, és un lloc on podem obrir documents de
text, presentacions i algunes coses més.
Google
docs, al ser un lloc online és pot editar des de qualsevol ordinador amb excés
a internet i de forma fiable i segura, ja que aquest document
només el veuran el creador del document i a les persones que aquest inviti com
a col·laboradors.
Aquest
invitats podran editar, igual que el creador, tot el que vulguin del
document. També podran inserta imatges i canviar les fonts dels textos, entre
d'altres.
Després de veure el següent tutorial, vam també
comprovar que era molt a profitós perquè no es creaven copies i per
tant, que no ens podríem confondre quina era la copia que més actualitzada
estava.
Per
tant, google docs, és una bona eina per fer treballs en grup o col·laboraries,
ja que tothom pot accedir a ell i poden editar, tant ampliant com retocant les
parts dels altres, sense crear documents apart i tenir més d'una copia per
document.
En definitiva, mots d'aquests suports online són
una eina molt bona per tots els treballs col·laboraries que poden sorgir al
llarg de la nostra vida.
La darrera classe de petit grup de COED, 11/X/11, ens van explicar que era una descripció i els diferents tipus de descripció que existeixen.
Abans d'ensenyar les diferents formes de fer una descripció veiem el que és una descripció: una descripció és una forma d'organitzar un discurs que pretén informar-nos lingüísticament sobre éssers, objectes, paisatges, sentiments... Aquesta descripció pot descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Es poden diferenciar dues classes de descripció:
Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb la més precisió possible les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció és pròpia de textos acadèmics i científics.
Descripció subjectiva: l'aurtor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
La descripció també pot ser ordenada o desordenada, si l'ordenem l'ordre ideal seria primer establir el tema, caracteritzar l'objecte de la descripció i establir-ne la relació amb el món exterior.
El primer que vam veure va ser una descripció en forma de video, com és un exemple Jennifer, de ''Els Catarres'', que descriu dues persones completament diferents, d'una forma molt peculiar.
Un altre exemple es Com un puny, de ''Raimon'' que descriu un sentiment, concretament l'anyorança.
Amb aquest exemples veiem molt clar que amb la música podem descriure moltes coses, i que és una forma diferent de descriure.
També vam veure la poesia visual, on l'autor describeix i ens deixa a la nostra imaginació la interpretació d'aquest.
Una altre forma de descriure, que ens és més coneguda és la poesia, en la que sempre s'ha descrit, des de sentiments fins a personatges. Veiem un exemple diferent del que ens van dir a classe, que descriu a tres dones ven diferents.
Gustavo Adolfo Bécquer - RIMA XI
—Yo soy ardiente, yo soy morena, yo soy el símbolo de la pasión, de ansia de goces mi alma está llena. ¿A mí me buscas? —No es a ti, no.
—Mi frente es pálida, mis trenzas de oro: puedo brindarte dichas sin fin, yo de ternuras guardo un tesoro. ¿A mí me llamas? —No, no es a ti.
—Yo soy un sueño, un imposible, vano fantasma de niebla y luz; soy incorpórea, soy intangible: no puedo amarte. —¡Oh ven, ven tú!
Una altre forma qeue conexiem de descripció, i la que habitualment utilitzem és la narrada en noveles, contes i assaigs. En aquest escrits es poden descriure qualsevol cosa, en ''La tramuntana'', dins El geni del país, Josep Pla, es descriu un vent tipic de Girona, un vent difícil de descriure i que en canvi Josep Pla, trova les paraules per expresar-ho.
''En termes generals, la tramuntana és un vent que ens arriba de l'altra banda de les muntanyes. Passa enfollit, per l'admirable jardí de les terres del Rosselló; entra a l'Empordà després de burinar els cims gelats del Pirineu. Ja entaulada, a la nit, es veu blanca, lleugerament blavosa, l'estrella polar. S'ha d'afegir que és un vent sec en extrem, molt fi, de gran impetuositat, de buf seguit, de bona respiració. A Barcelona, dominada pel vent de garbí, els marxapeus són molls i grassos; a Figueres, quan fa tramuntana, les pedres dels carrers rellisquen com una pell de serp tibant.
Hi ha dues figures típiques de la tramuntana. Hi ha una forma modesta i rutinària d'aquest vent, entaulat d'una manera habitual sobre les terres del nord del país, i de les quals constitueix un element bàsic. És l'aire de tramuntana, creador del clima més agradable, més tònic, més vivificant, que en aquest país es pot imaginar. És un aire que entre generalment pel coll del Portús, de vegades pel coll de Banyús, i es projecta d'una manera més viva sobre l'Alt i el Baix Empordà, i de vegades arriba a dominar sobre el litoral de la Selva. La ciutat de Girona no n'arriba a sentir l'aire; en sent purament la pressió lateral. És un corrent que arribarà al cap de Sant Feliu, al cap de Tossa, però d'ací no passarà. En aquests caps trobarà indefectiblement el garbí reguantant-lo.'' (PLA, J. ''La tramuntana''. A: El geni del país i altres proses.62a ed. Barcelona (1981)).
Per
tant, alhora de fer qualsevol descripció, el que cal tenir clar és ordenar la
informació que volem descriure per tenir-la clara alhora de redactar-la. Ja que
així facilitem la nostra cohesió i que la resta entenguin amb més facilitat el
que volem descriure. Després hem de pensar la forma en que la volem descriure i
el perquè d'aquesta forma, ja que segons l'estructura que utilitzem podem
transmetre un sentiment o un altre, i això es fonamental alhora de qualsevol
descripció.
L'altre dia a classe de Gestió
de la Informació i TIC (GTIC), 4/X/11, ens van presentar que era una
wiki. Vam arribar a la conclusió, a través d'un vídeo i ajudes del
nostre professor, que una wiki era un lloc en Internet, és a dir, una
pàgina web, on múltiples persones podien escriure i/o modificar un text.
Si posem algun exemple de wikis cal que nombrem el wiki més conegut i
més utilitzat que és Viquipèdia. Però també hi ha altres plataformes com és wikispaces, on ens van nombrar una que estava creada expressament per la classe de GTIC misteri.
També ens van ensenyar com s'etiquetava, com s'editava i com es
guardava a les wikis. A continuació un tutorial sobre que són les wikis i per a que serveixen.
Després
de presentar que és una wiki i anteriorment presentar que és un blog i
els diferents blocs que es poden presentar veiem les diferencies entre bloc i wiki en el següent slideshare, que és un lloc en Internet on es pengen les diapositives que volem ensenyar.
Per tant, desprès de veure com funcionen les wikis,
podem dir que com es poden editar per tothom, la informació no sempre serà
correcta ja que tothom pot editar el que està escrit i posar qualsevol
informació incorrecta o incompleta.
A continuació parlaré sobre el significat d'alguns conceptes:
Canal RSS: és un contingut en format XML que s'utilitza en algunes webs amb contingut
que permet tenir als usuaris en constant contacte amb la nova informació.
Quan et subscrius al canal RSS d'alguna web has de
decidir si et subscrius al correu o amb l'eina google.
Aquest bloc s'ha fet perquè qualsevol pugui subscriure's
tant a les publicacions com als comentaris. Aquest gadget s'ha introduït al
costat dret de la pantalla.
Web 2.0: el llibre Usos
educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents de
Francesc Balagué i Felipe Zayas, diu que la web 2.0 és ''una nova web basada
en comunitats, on els usuaris són els creadors dels continguts, on per damunt
de tot hi ha a comunicació'', per tant, que la web 2.0 és un estai en
internet creat per un usuari o diversos que decideixen el que publiquen i on ho
publiquen. Una de les principals característiques es que els propis usuaris són
els que creen i organitzen els continguts.
Bookmarkso delicious:
és una pàgina on-line que s'encarreguen d'organitzar les pàgines que més
t'agraden. Coneixem dues pàgines les quals s'encarreguen de mantenir els teus
favorits de manera online: bookmarks i delicious, les dues tenen per organitzar
les teves pàgines o links preferits per etiquetes, per tant, de forma més
ordenada i fàcil de veure. Teniu al costat dret un link al meu delicious, però
també podeu clicar aquí.
Twitter: és una pàgina web la qual els usuaris registrats poden escriure petits
textos de 140 caràcters de màxim i els quals poden llegir qualsevol que tingui
accés a la pàgina. Tots els usuaris poden decidir si volen que a la seva pàgina
principal i haguí textos d'altres persones (following, o seguits per
mi). Per tant, tots els usuaris poden decidir si segueixen o no altres usuaris
sense tenir que accedir a la pàgina personal de cadascú. Al mateix temps, una
persona et pot seguir a tu i tenir-te a la seva pàgina principal, aquest
s'anomenen followers. A continuació un molt bon tutorial de com funciona
twitter.
Programari
local i on-line: la diferencia
que hi ha entre tots dos, és senzilla. El programari local, s'ha d’instal·lar a
l'ordinador i només és pot editar des dels ordinadors que tinguin aquest
programa i a vegades fins i tot, només des del mateix ordinador on es va
començar el arxiu. Per altra banda, està el programari on-line, des del qual
els arxius es poden editar des de qualsevol ordinador amb excés a internet, no
fa falta instal·lar cap programa i es quedarà guardat de manera on-line.
Amb motiu de que estem utilitzant un, volia fer una entrada únicament amb el motiu de deixar ben clar que és un blog i més concretament que són els blogs educatius i com es podien organitzar aquests.
Un blog és un lloc en web compost per entrades o post que periòdicament l'autor d'aquest blog escriu i queden organitzats de més recent a menys recent. Aquest blog pot estar escrit únicament per un autor o per diversos i cada blog tracta sobre temes diferents.
Els blogs educatius són els blogs que estan destinats per una pedagogia constructivista. ''L'escola tradicional es caracteritza per un model de comunicació que respon a una determinada idea què és aprendre: el professor exposa i explica, els alumnes reben les informacions i, finalment, aquest tanquen el procés tornant al professor les informacions rebudes. Davant d'aquest model, moviments psicopedagògics com l'Escola Nova, van propugnar un ensenyament basat en l'activitat de l'alumne.'' (BALAGUÉ, F.; ZAYAS, F. Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Barcelona : Editorial UOC, 2010). És a dir, els blogs educatius van ser creats per tal de fomentar una nova forma d'ensenyament on l'estudiant és el responsable del seu propi aprenentatge.
Hi ha diferents tipus de blogs i a continuació els presentarem en forma de issuu:
L'altre dia, 30/IX/11, ens va manar com a exercici per fer a casa escoltar els següents videos de Sir Ken Robison. Després dels dos videos hi presentaré un analisi sobre com és com comunicador Sir Ken Robison.
Després d'escoltar els dos vídeos de les xerrades de Ken Robirson, crec que el motiu pel qual té tan èxit és perquè tracta temes d'interès per a tothom, com és l'educació que tant directament com indirectament ens afecta tots. També cal destacar que la seva pronunciació és molt clara, fins i tot per aquells que normalment no parlen anglès, sense deixar de banda els seus tocs d'humor, que fan la xerrada més amena i entretinguda. Una de les coses que també fa que el monòleg sigui amè són els seus canvis de to i ritme els quals faciliten l'aenció cap al que diu.
Si destaquem alguna cosa dels monòlegs de Robirson és el fet de l'espontaneïtat. Les seves xerrades semblen improvisades, ja que introdueix elements com jocs de paraules o alguna broma subtil, fins i tot arriba a explicar experiències o anècdotes d'altres persones amb un to còmic que semblen improvisades. Encara que jo crec, per la forma ordenada en que expressa les seves idees, què ve amb un guió al cap que haurà pensat a casa seva o a qualsevol altre lloc, per tal que la seva parla tingui sentit. No obstant aixó, es veu clarament que algunes parts del guió les improvisa o directament se'n recorda en aquell moment i les diu, ja que hem comprovat que fins i tot ell mateix es riu. A més a més, cal dir que tracta temes que aparentment no tenen res a veure amb el que està dient però que després els enllaça de tal forma que al final hi veiem la connexió.
Com he esmentat anteriorment, té el seu discurs estructurat, encara que hi va afegint algunes idees, perquè des del principi sap de què parlarà. Per exemple, en '' Las escuelas matan la creatividad'' comença anomenant els tres punts del que vol parlar, els esmenta i després exposa aquest punt amb alguns exemples, com són les experiències amb les que argumenta els punts, o va ampliant els punts però sempre sobre el mateix eix.
Per tant arribem a la conclusió que té èxit gràcies al seu discurs organitzat e improvisat alhora. En definitiva, una forma diferent d'explicar les coses.
Després de veure el següent vídeo, que parla sobre la interactivitat en la xarxa crec que hi ha alguns aspectes que haig de destacar.
El primer aspecte que vull destacar es que l'ordinador és una màquina per fer càlculs però que han evolucionat i s'han convertit també en màquines per comunicar-nos entre nosaltres. Després destacar el fet que es poden llegir conceptes que estan en llocs diferents però que es comuniquen a través d'uns punts de connexió. A continuació, en diu que molts científics van imaginar coses similars a les que tenim i utilitzem avui dia, encara que els coneixements de l'època en la que vivien no els permetia portar-los a terme, fins que van aparèixer els primers hipermèdies o programes interactius als anys noranta per mitja del CD-ROM, que va ser els primers suports que contenien un nombre raonable d'imatges i música. I finalment, diu que la interacció a la xarxa, al contrari que amb un CD-ROM que només s'interactua amb un mateix, és amb molta més gent ja que es poden intercanviar informació, compartir interessos... En conclusió, que la xarxa va ser creada per tal d'interactuar i compartir amb els altres usuaris i que així ens arribi la informació d'una forma més ràpida i diferent de la que estàvem acostumats.
A continuació, esmentaré les definicions de llenguatge i llengua, tot havent llegit ''El lenguaje y las lenguas'' de J.Tunson, un escrit que ens van passar a classe de COED, 23/IX/2011.
El llenguatge és un medi de comunicació el qual està destinat a la transmissió de la informació, en diferents aspectes, tant a nivell parlat com a nivell corporal. En qüestió de llenguatge, l'ésser humà es troba en una situació de privilegi envers els altres animals, ja que gràcies a les senyals arribem a comunicar-nos d'una forma més complexa. Però també cal dir que els altres animals tenen els seus propis llenguatges, en són un exemple les danses de les abelles. Caldria destacar, que el llenguatge forma part del pensament ja que gràcies al llenguatge els nostres pensaments agafen forma i els podem classificar amb més facilitat.
Per altra banda, i també compaginada amb el llenguatge, està la llengua que és el codi pel qual ens comuniquem i que segons l'origen o el lloc on visquis en parles un o un altre. La desconeixença de la llengua de l'altre interlocutor ens fa incomprensibles i el missatge o la informació que volem transmetre no arriba. La llengua s'organitza en diferents nivells.
Mirant
el següent vídeo desxifrem si es tracta de llenguatge o llengua.
Veiem
com un humà i un dofí es transmeten informació i aquest fa allò que ella diu
amb gestos. Comprenem que al dofí li han tingut que ensenyar aquesta forma de
comunicar-se que significa cada gest, com ens passa a nosaltres. Però no crec
que aquests gestos que formen frases senzilles, formin part d'un codi, sinó
simplement una transmissió d'informació a nivell corporal. Per tant es
comuniquen a través d'un llenguatge que han desenvolupat que puguin entendre
tots dos.
En
definitiva, hem de saber diferenciar entre llenguatge i llengua, ja que per tal
d'entendre'ns, necessitem la llengua, però aquesta no hauria aparegut sense el
llenguatge. Per tant, relacionem el llenguatge com a element basic per a la
comunicació però la llengua com a eina imprescindible per al ésser humà alhora
de comunicar-se amb els altres.
