Sir Ken Robison

L'altre dia, 30/IX/11, ens va manar com a exercici per fer a casa escoltar els següents videos de Sir Ken Robison. Després dels dos videos hi presentaré un analisi sobre com és com comunicador Sir Ken Robison.

Després d'escoltar els dos vídeos de les xerrades de Ken Robirson, crec que el motiu pel qual té tan èxit és perquè tracta temes d'interès per a tothom, com és l'educació que tant directament com indirectament ens afecta tots. També cal destacar que la seva pronunciació és molt clara, fins i tot per aquells que normalment no parlen anglès, sense deixar de banda els seus tocs d'humor, que fan la xerrada més amena i entretinguda. Una de les coses que també fa que el monòleg sigui amè són els seus canvis de to i ritme els quals faciliten l'aenció cap al que diu.

Si destaquem alguna cosa dels monòlegs de Robirson és el fet de l'espontaneïtat. Les seves xerrades semblen improvisades, ja que introdueix elements com jocs de paraules o alguna broma subtil, fins i tot arriba a explicar experiències o anècdotes d'altres persones amb un to còmic que semblen improvisades. Encara que jo crec, per la forma ordenada en que expressa les seves idees, què ve amb un guió al cap que haurà pensat a casa seva o a qualsevol altre lloc, per tal que la seva parla tingui sentit. No obstant aixó, es veu clarament que algunes parts del guió les improvisa o directament se'n recorda en aquell moment i les diu, ja que hem comprovat que fins i tot ell mateix es riu. A més a més, cal dir que tracta temes que aparentment no tenen res a veure amb el que està dient però que després els enllaça de tal forma que al final hi veiem la connexió.

Com he esmentat anteriorment, té el seu discurs estructurat, encara que hi va afegint algunes idees, perquè des del principi sap de què parlarà. Per exemple, en '' Las escuelas matan la creatividad'' comença anomenant els tres punts del que vol parlar, els esmenta i després exposa aquest punt amb alguns exemples, com són les experiències amb les que argumenta els punts, o va ampliant els punts però sempre sobre el mateix eix.

Per tant arribem a la conclusió que té èxit gràcies al seu discurs organitzat e improvisat alhora. En definitiva, una forma diferent d'explicar les coses.