A la darrera classe de COED, 2/XII/2011, em va tocar recitar la meva
poesia Nit de Nadal -
Àngel Guimerà.
Vam començar amb els exercicis de respiració i relaxació, que consisteixen
en inspirar i que l'aire arribi i ompli tots els pulmons, i a continuació,
expirar a poc a poc amb la boca en forma de ''A''. Això ho hem de repetir tres
vegades i així ens relaxarem i tindrem la ment més tranquil·la.
Durant la recitació faig estar molt nerviosa tant que tot el que m'havia
preparat em va fallar. El to de veu el vaig baixar massa, hem vaig accelerar
cada cop més i per aquesta raó no vaig entonar molt bé durant la meva
recitació.
Durant tota la sessió vam tenir molta varietat de temes i poemes, però el
que va causar més sensació va ser el que va recitar la nostra companya la Helena Guirao,
''Tinc Alzheimer'' de Salvador Riera.
Durant aquestes dues sessions m'he adonat que la poesia és poc comú avui
dia, llegir-la i menys encara recitar-la o escoltar-la. Encara que veient les
sensacions que ha transmet a les companyes i els diferents comentaris que
s'escolten a llarg de la setmana, m'he adonat que aquestes transmeten molt més
que un text, sobretot en aquestes sessions que totes donem una mica de nosaltres
a la resta i ho fem d'una manera o d'una altre.
Per finalitzar la classe vam començar a mirar blocs de
companyes per comentar aspectes concrets que podíem cometre la resta. Ens vam
adonar que havíem de revisar el que escrivíem, ja que a vegades es cometien
error tipogràfics o posàvem frases poc entenedores per a la resta. També havíem
de tenir cura alhora d’esmentar algú que ens dones permís, i el fet que hem
d'aprofundir i posar conclusions a totes les entrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada